La Stoa

Benvolguts usuaris i usuàries,

Informo que, des d’ahir a la tarda, ja estan de nou oberts els fòrums stoers, i que tothom hi pot afegir comentaris en els fòrums que no estiguin tancats.

Espero que valgui la pena.

Res més a dir, per ara. A reveure, nois.

Benvolguts usuaris i usuàries,

Informo que s’ha aprovat la normativa 65/10 sobre el refús de publicació de missatges en La Stoa. Aquesta norma entrarà en vigor dos dies després d’avui mateix, o sigui, el divendres 3 de setembre pròxim.

Recomano als usuaris de donar una ullada a aquesta normativa, que simplificarà els problemes d’impediment de publicació de missatges, i que entrarà en vigor un cop passada la seva breu vacatio legis.

Ja hem informat del fet. Bona tarda.

Crom el nòrdic, administrador stoer.

Benvolguts usuaris, tal vegada coneixeu les aventures del Castigador, antiheroi de la Marvel. Doncs bé: us informo que he escrit una definició de l’Escuadró Vigilant, un curiós grup (o projecte de grup) amb que el Castigador s’hi va trobar en les seves aventures (pels possibles interessats, us recomano llegir la definició, enllaçada en aquest mateix article).

Us indico que per posar comentaris a la Stoapèdia és imprescindible ser usuari identificat.

Res més a dir, per ara. A reveure, gent. Salutacions.

Benvolguts usuaris, usuàries i visitants,

Declaro aprovada avui mateix (demà entrarà en vigor) l’exhortativa 60/10, que limita seriosament els diàlegs entre administrador i usuaris, i que, espero, pugui posar una mica de fre als “shows” que darrerament s’han vist al Forumstoa (fins abans del seu tancament provisional) i recentment a La Stoa.

Faig indicar especialment el punt adicional quart, que impedeix, respecte a la mateixa exhortativa, la realització de ningun efecte retroactiu.

Recomanant als possibles usuaris interessats la lectura d’aquesta exhortativa (o sigui, una norma en rang d’exhortativa), us desitjo a tots una bona nit i us dic a reveure.

Crom el nòrdic, administrador stoer.

Discurs 58/10 de l’administrador stoer a la nació stoera.

Benvolguts usuaris i usuàries, benvolguts visitants, benvolgut administrador segon.

Com a administrador i també principal responsable en molts sentits del Cosmos Stoer, em veig en la tasca de dir unes paraules a la nació stoera respecte als fets de crisis que ha viscut la nostra comunitat, especialment el Forumstoa, de resultes de certes conductes de caràcter aparentment pocavergonya o, almenys dubtós, em veig obligat a fer un discurs per tal de donar explicacions a la gent de la nació stoera.

En primer lloc, vull dir que rebutjo taxativament tots aquells que, durant la votació relativament recent de moderador electe del Forumstoa, en la qual participà sobretot la Gertrudis i el pare Anselm, bastants usuaris, suposadament sense motius sòlids, vàren intentar fer recarregar amb contínues protestes i, suposadament, fer avorrir la votació stoera, cosa que al final va crear més enrenou i discussions de les justificables, pel que opino com a administrador. Em sembla que no és aquest l’esperit que haurien de tenir els usuaris, i si no volen tenir un esperit suficientment productiu i amigable, no hauríen de ser benvinguts, sinó que hauríen de ser rebutjats del nostre portal encara que ha de ser amb la suficient educació. El portal stoer no està obert a qualsevol persona només perquè existeixi, sinó que imposa uns deures alhora que promet uns drets.

Tot i que potser tampoc sigui un gran mèrit, el portal stoer és l’únic portal actualment que disposa d’un càrrec de moderador electe, i, en aquest sentit, opino que mereixem més respecte del que alguns ens han donat, ja que sembla que ens han volgut donar de menys.

També hi ha hagut una certa polèmica respecte a l’incompliment de la Sentència 13/09, Sentència que hom pot llegir en el següent vincle: http://lastoapedia.cosmos-stoer.cat/index.php?title=Sent%C3%A8ncia_13/09_de_la_llei_stoera

La història d’aquesta sentència es pot resumir en el següent: aquesta sentència va ser oberta amb la intenció que servís per plantar cara a allò que és descrit com a gamberrisme stoer; després, la sentència va caure en l’oblit per part meva, tot i que no va ser pas cancelada, i, com a líder stoer, la vaig incomplir en el descuit; recentment, un usuari va assenyalar-ne l’incompliment i, de resultes d’això, vaig optar per cancelar la sentència i autoabsoldre’m del fet; cosa que va provocar un cert descontentament, no sense motiu.

(continua llegint…)

Benvolguts usuaris i visitants,

Informo que, a partir d’ara i mentre duri l’estat excepcional, els usuaris queden suspesos temporalment del seu dret de participació del Forumstoa.

Per tal de reflectir en les normes aquesta nova realitat, he afegit un nou article (el 6) i una nova exhortació (l’adicional segona) a la norma 57/10 de l’estat excepcional i, de resultes d’això, l’exhortació adicional única passa a ser l’exhortació adicional primera.

Us recomano consultar la norma indicada per si us interessa informar-vos de l’assumpte.

Desitjant el millor per al Cosmos Stoer i els seus fidels usuaris i esperant que algun dia s’acabi aquest show, informo d’aquest assumpte i m’acomiado. Bona tarda.

Crom el nòrdic, líder stoer.

En aquest moment, sense ser vistos per l’Èric i la resta de la colla, un jove vestit de forma no molt diferent a la de l’Armando observa l’escena. No pot sentir gaire del que diuen aquell grup des d’on es troba, però està molt atent a la situació.

- Bé – li diu una persona, d’edat avançada i cara arrugada, al noi que observa. – ¿Suposo que ja has vist prou, oi? Tu m’has dit que t’agradaria saber on és la Miranda. Doncs ja la veus.

- Sí, “tatuatge”, sí. La Miranda està aquí. Ja ho crec que és ella. Si l’Armando ho sabés, no sé com reaccionaria. Però tant me fa. Ja és grandet. – Evidentment, aquest jove, sigui qui sigui, té coneixença amb l’Armando i els seus. – En realitat, no és la Miranda la qui m’interessa… sinó el jove que està amb ella. L’Èric.

- No sé què té d’especial aquest noi per a tu, Martí – li diu l’home anomenat “tatuatge”.

- No has de saber més que allò pel qual se’t paga. Ja ho saps, que jo odio que la gent sàpiga gaire de mi. Tinc molt de sentit de la intimitat.

- Jo et vaig informar que sabia que la Miranda era amb un noi, i quan et vaig dir que era l’Èric, et vas sobresaltar…

- “Tatuatge” – li diu el tal Martí; – no sé com ho vas arribar a saber, que la Miranda era amb aquest noi.

- Tinc les meves fonts d’informació. Parlo amb molta gent. Tinc molta vida social. Em vaig fer informar d’això.

- L’Armando et pagaria una bona suma per aquesta informació… si se la volguessis vendre. Però és evident que no ho has fet…

En “Tatuatge” posa cara de póquer: seriós, imprevisible, aparentment de mal humor. No se li nota nerviosisme en la veu quan diu:

- Encara que a vegades no ho sembli, tinc la meva ètica. No sóc ruc, ja ho sé que l’Armando pagaria uns bons diners per aquesta informació… Si tant me fés destrossar la felicitat de la Miranda o de l’Èric i ho volgués fer només per diners, l’Armando ja ho sabria. Però, en tot cas, en tu sí que he confiat a l’hora de dir-te més del compte.

- ¿I perquè no se li ho has dit a l’Armando?

- Tinc els meus motius.

El Martí el mira com si estigués mig avorrit:

- Ja. ¿I aquests motius són…?

(continua llegint…)

Benvolguts usuaris i usuàries del Cosmos Stoer,

Anuncio que s’ha creat un estat excepcional sobre el Forumstoa. En podeu consultar el contingut si així ho desitgeu. Està efectiu a partir d’ara mateix.

Us desitjo una bona tarda.

Crom el nòrdic, líder stoer.

Estimats usuaris del Cosmos Stoer,

Anuncio que bloquejo el Forumstoa durant un mes, en tots els fòrums, com a mesura moral dissuasòria contra el gamberrisme dels usuaris “inoportuns”.

Posteriorment donaré més detalls, però de moment donc aquesta notificació breu però suficient.

A reveure i bona tarda.

Crom el nòrdic, administrador stoer en cap.

Benvolguts stoers, us convido a llegir primer l’article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest “full de ruta” de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l’article…

.

—————————————————————————————

En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l’escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d’ells aguanta la respiració…

La institutriu o professora, des de dalt d’una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla:

- Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar – la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: – una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, allò que uneix a les persones i a la gent: l’AMOR.

Algú trenca inesperadament el discurs:

- Encara sort, professora, encara sort!! – diu un nen petit entre el públic, que era jo mateix: – Em pensava que anava a dir El Frikisme!!

- ¿E… el frikisme? ¿Has dit el frikisme? – diu la institutriu amb els ulls ben oberts, mentre els nens del voltant, després de posar cara extranyada uns segons, es petaven a riure sorollosament. Però la institutriu fa cara de pomes agres i es gira enrera cap a una de les profes, mentre diu en veu baixa:

- ¿Qui és aquest noi que parla d’aquesta manera tant… individual?

- M’han dit que és el Marquet. Dels Corbera. Un noi com a molt introvertit i com una mica excèntric.

- Doncs bé, senyora professora, ¿no li sembla que el que hauríem de fer, amb el Marquet, és proposar-lo per un suspens en l’evaluació?

- No és mala idea… Prenc nota de la seva suggerència.

I el dia va continuar…

I així va ser com es va donar a conèixer per primer cop als nois de la escola, adquirint el que alguns en diuen un tipus de fama, en Marquet, el noi que anys després en el futur seria conegut com l’Stoer primer, poeta, filòsof, escriptor, somiador i aficionat a la Coca-cola. Un noi més raro i curiós que un gos verd, modèstia a part…

I vet aquí un gos, i el conte ja s’ha fos; i vet aquí un gat, i el conte s’ha acabat.

—————————————————————————————

.

Aquesta història és un simbolisme sobre mi mateix com a persona, internauta i escriptor. A dir veritat, per si algú ho ha endevinat, l’acudit l’he basat en un “xist” de la Mafalda, el popular personatge de Quino (qui vulgui saber de quin acudit en concret, que el busqui ell mateix, i que tingui paciència i sort). De fet, he vulgut plasmar en un acudit (que potser esdevindrà immortal, com es sol dir) la meva persona, i, de pas, si he tingut sort, poder fer riure una mica al meu estimat públic. No hi ha hagut més pretensions.

I no crec necessari dir res més, fins al pròxim relat. A reveure, stoers i stoeres. Salut i sort.

(continua llegint…)