La Stoa

Benvolguts stoers, us convido a llegir primer l’article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest “full de ruta” de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l’article…

.

—————————————————————————————

En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l’escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d’ells aguanta la respiració…

La institutriu o professora, des de dalt d’una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla:

- Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar – la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: – una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, allò que uneix a les persones i a la gent: l’AMOR.

Algú trenca inesperadament el discurs:

- Encara sort, professora, encara sort!! – diu un nen petit entre el públic, que era jo mateix: – Em pensava que anava a dir El Frikisme!!

- ¿E… el frikisme? ¿Has dit el frikisme? – diu la institutriu amb els ulls ben oberts, mentre els nens del voltant, després de posar cara extranyada uns segons, es petaven a riure sorollosament. Però la institutriu fa cara de pomes agres i es gira enrera cap a una de les profes, mentre diu en veu baixa:

- ¿Qui és aquest noi que parla d’aquesta manera tant… individual?

- M’han dit que és el Marquet. Dels Corbera. Un noi com a molt introvertit i com una mica excèntric.

- Doncs bé, senyora professora, ¿no li sembla que el que hauríem de fer, amb el Marquet, és proposar-lo per un suspens en l’evaluació?

- No és mala idea… Prenc nota de la seva suggerència.

I el dia va continuar…

I així va ser com es va donar a conèixer per primer cop als nois de la escola, adquirint el que alguns en diuen un tipus de fama, en Marquet, el noi que anys després en el futur seria conegut com l’Stoer primer, poeta, filòsof, escriptor, somiador i aficionat a la Coca-cola. Un noi més raro i curiós que un gos verd, modèstia a part…

I vet aquí un gos, i el conte ja s’ha fos; i vet aquí un gat, i el conte s’ha acabat.

—————————————————————————————

.

Aquesta història és un simbolisme sobre mi mateix com a persona, internauta i escriptor. A dir veritat, per si algú ho ha endevinat, l’acudit l’he basat en un “xist” de la Mafalda, el popular personatge de Quino (qui vulgui saber de quin acudit en concret, que el busqui ell mateix, i que tingui paciència i sort). De fet, he vulgut plasmar en un acudit (que potser esdevindrà immortal, com es sol dir) la meva persona, i, de pas, si he tingut sort, poder fer riure una mica al meu estimat públic. No hi ha hagut més pretensions.

I no crec necessari dir res més, fins al pròxim relat. A reveure, stoers i stoeres. Salut i sort.

(continua llegint …)

Nota: la conversa d’aquest article està basada en una història de Batman, si bé amb alguna idea de collita pròpia meva. Gràcies a l’Home Ratpenat i al món de fantasia que l’envolta per donar-nos la possibilitat de fer aquest acudit.

Moment de la situació “real” d’aquest conte: els tres mandamassos de La Stoa, qui són: en Crom (qui ara escriu aquest article, servidor vostre, administrador primer stoer), en Mitnight Man (segon administrador de La Stoa, un seudònim és clar) i en Camp-a-través (possiblement el lector més habitual de les webs stoeres, un seudònim de nou), es troben tots tres en una habitació privada conversant sobre una amenaça en comú per a ells: el moviment de resistència frikie, ¿amenaça extingida o encara latent?. Aquests tres grans stoers no les tenen totes de ben segures, i volen contrastar opinions. I els trobem doncs, xerra que xerra sobre aquest tema…

Ho sentim pels perfeccionistes, però la conversa ja està en un moment avançat (¿potser t’has adormit una mica?) i ara en Crom (servidor, en tercera persona) està fent els darrers repassos a la conversa. Escoltem amb atenció:

- … i aleshores, estimadíssims colegues de causa, els líders frikies, segons la meva sospita s’estan preparant per a fer una gran ofensiva per apoderar-se de les webs del món internàutic.

- ¿Com és possible? – diu en Mitnight. – ¿Volen potser apoderar-se de La Stoa, incloent els articles d’Osset de Peluix, els xistes de Montilla, i els articles de filosofia?

- ¡¡Si es tractés d’un de sol, de líder frikie, doncs potser!! Però els seus objectius arriben més lluny….

- ¡¡Ostres!! – diu en Camp-a-través; – ¿potser es volen apoderar de La Stoa sencera, de la Stoapèdia, i del Forumstoa, amb tots els seus articles i continguts?

- ¡¡Si es tractés només de dos, potser!! – diu el líder stoer, – Però les seves ambicions van fins més lluny…

- ¡¡Oh, no, és horrible!! – insisteix en Camp-a-través; – ¿Així, volen conquerir per la força tot l’Internet stoer, sense deixar un sol mega de memòria lliure d’ells?

- ¡¡Si es tractés només de tres, potser!! Però tractant-se, com és en realitat, de quatre líders del moviment frikie de la resistència, la seva finalitat hauria de ser… ¡¡tot l’internet sencer de parla catalana!!

(I uns espantats Mitnight i Camp-a-través només empassen saliva…).

¿Aconseguiran els líders frikies el seu objectiu de monopolitzar amb ma de ferro les webs stoeres i catalanes? ¡¡Si vols esbrinar-ho, estigues atent a l’ordinador i ho sabràs a la següent stoa-hora, al següent stoa-canal!! Tatxin, tatxin…

——————————————————————————

I conte acabat, si no és una ficció és realitat. Salut stoers!!!