La Stoa

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

—————————————————————————

“Sóc en Tintín, reporter”. Amb aquesta frase es presenta sovint aquest jovenet reporter, l’empleat del “Petit Vingtieme”. Un dels símbols més brillants de l’art sequencial dels segles XX i XXI, un dels “bons boníssims” per excel.lència, aquest jove i decidit heroi, des de sempre i fins l’actualitat, ha arrossegat una llarga fila de comentaristes, d’insaciables coleccionistes i d’admiradors (i de detractors) arreu del món. Encara que la seva importància està a vegades mig absorbida pels personatges secundaris (especialment en Haddock, i alguns altres), és indubtable que en Tintín fa de pal de paller de les vint-i-cinc històries en que apareix. Gràcies a les corregudes de Tintín i Milú, el bon Hergé va aconseguir passar a la posteritat. Felicitats.

Malgrat que amb molts “esforços electorals”, en Tintín ha aconseguit ser “conseller” en tercera volta de les eleccions Tintín-Stoa (observeu que, fins i tot en les eleccions stoeres, en Tintín és absorbit pels personatges secundaris…). És doncs,per aquest mèrit, que li dediquem aquest article. Doncs vinga…

Encara que em temptaria fer una biografia “real” de Tintín en aquest article (com vaig fer d’en Rastapopoulos), crec que no seria bona idea en el sentit que ens ocuparia massa espai. Una bona biografia-resum ocuparia per sí força espai, i si volguessim fer una biografia completa i una mica exhaustiva, encara més espai… Per tant, em limitaré a fer algunes preguntes sobre el jove Tintín, per tal que els neòfits tinguin nova informació, i els experts es puguin distreure una mica. Sóc de la opinió que em deixo moltes coses al tinter, però, malgrat tot, crec que val la pena. Comencem.

El resum de Tintín.

Partim des de zero. Aquest és en Tintín. Com és, en Tintín??

¿Perseverant, tenaç, decidit? En Tintín és un jove lluitador, decidit, intrèpid. No importa que es llenci a una missió aparentment suicida; ell s’hi llença. ¿Que el Milú i en Haddock preferirien no córrer riscos aparentment inútils? ¿Que tot sembla indicar que la perduda està perduda per endavant? Tant és; cal denunciar la maldat del món, cal salvar en Xang en el Tíbet, cal fer el reportatge al País dels Soviets, cal descobrir el perquè del misteriós avió sense matrícula d’Eastdown (“Illa Negra”), cal no donar mostres de por en el viatge a la Lluna, etcetra, etcetra. Encara que a vegades ell mateix es pregunta si tot el que fa té algun sentit, al final, ni el dubte, ni la por, ni les apelacions dels altres a un aparent sentit comú, el fan abandonar l’aventura. ¿En Tintín és tant ruc com els Dupond, en el fons, i és per això que se la juga amb aquesta candidesa? Potser una mica sí; però, en tot cas, el reporter del tupé i els germans bessons del bigoti, com en Tornassol, mai abandonen [o, si senten temptacions d'abandonar (cosa que passa rarament), aviat les obliden i segueixen]. La tenacitat del jove reporter (malgrat més d’un cop quasi li costi la vida) és una constant. Bé, continuem…

¿Altruista, disposat a ajudar al dèbil? Evidentment, sí. El valor humà d’en Tintín és indiscutible. Els capficats el diran de “soso” per això (jo no estic d’acord), però, en tot cas, en Tintín és un bon exemple a seguir. Només cal veure com sempre va a tot arreu del món en denuncia de la maldat del crim (que, en les seves aventures, es mostra de mil i una formes); com salva Xang de morir ofegat a les aigues del riu al seu futur nou amicXang-Xong-Gen , com protegeix al pianista Wagner d’una previsible bronca a mans de la disciplinària Castafiore (qui per poc no l’enganxa “in fraganti”); com evita un cop d’estat a Sildàvia retornant el ceptre a S.M. Muskar XII; com salva al seu futur bon amic Haddock de les maquinacions de l’infame A.Thompson; com ajuda als pobres negres, hipotètics futurs esclaus, a no ser víctimes del despotisme d’en Rastapopoulos; i molts altres exemples. El bon cor i el noble altruisme (¿i la innocència?) són una constant del jove aventurer.

¿Llest, inteligent, sagaç, improvisador? Crec que sí. No són poques les vegades en que la inteligència de Tintín és un factor fonamental en la història. Hàbil improvitzador, un Sherlock Holmes a vegades, amb una inteligència sempre atrevida, el joveníssim reporter és capaç de descobrir com atreure un vaixell enmig del mar amb un mirall (“Stoc de coc”); com impressionar als inques per aconseguir la llibertat (“El temple del sol”); com escapar d’una base submarina a punt d’enfonsar-se (“Llac dels Taurons”); com localitzar la pista d’en Tornassol a bord d’un cotxe de color de cafè en llet (“Les set boles de cristall”); i forces altres situacions, en que, “en plena carrera contra el mal”, el jove Tintín utilitza el seu enginy i sagacitat per descobrir pistes valuoses. I seguim, doncs, com dirien els Dupond, “encara hi ha més a dir…”

¿Afortunat, posseidor d’un bon cop de sort, ajudat per la “deesa fortuna”? Aquesta és una característica poc mencionada en els còmics de Tintín: la seva bona fortuna. En més d’un cop, el jove Tintín es veu en situacions en que, de no ser per un extraordinari cop de bona sort, hi deixaria la pell (o bé fracassaria en la seva missió, que tampoc seria poca cosa). Un dels exemples més “flagrants” de bona sort és quan, a punt de ser afusellat a “L’Orella escapçada”, l’escamot d’execució descobreix de sobte, ja a punt de disparar-lo, que els fusells han estat sabotejats i són inútils, la qual cosa retrassa l’execució d’en Tintín… Un altre exemple de bona sort, és quan, a “Tintín al Congo”, un munt de búfals estan a punt d’embestir-lo fatalment, quan apareix de cop i volta un avió salvador, que l’enganxa al darrer moment… Un altre exemple és quan, viatjant en avió per sobre de Wadesdah, s’incendia una ala de l’avió en el qual viatja; es salva amb molta sort de l’accident, i encara resulta que, a més a més, aquesta averia és la que permet (com més tard descobreix) que una bomba que hi havia a l’interior de l’avió no acabés explotant en meitat del vol… Sens dubte, la deessa fortuna ajuda al jove reporter a tenir una bona sort d’una entre mil.

¿Quins són els amics principals d’en Tintín i les seves aventures? Bona pregunta. Encara que al principi (em refereixo al “Soviets”) les aventures del Tintín són pràcticament solitàries contra els seus enemics (amb permís del simpàtic gosset Milú), en les aventures del Congo troba a l’innominat bon pare missioner, i en Cigars del Faraó coneix als (abans entrevistos) policies Dupond i Dupont. No obstant, es podria dir que la solitud d’en Tintín s’acaba definitivament en “El cranc de les pinces d’or”, on coneix a qui seria el seu inseparable i afectuós amic: el capità Haddock. Això, sense mencionar altres amics i aliats d’en Tintín: especialment en Tornassol, però també en Xang, n’Olivera de Figueira, en Zorrino, els Niko i Nuxha, el senyor Baxter, en Txarley, el capità Alcazar i d’altres; i naturalment, la “dona per excel.lència”, la temperamental però honrada Castafiore. I d’altres d’una aliança dubtosa, com per exemple el mercenari Pablo o l’assessor llunar Wolff. Això ens obre pas a la següent pregunta…

¿Quins són els enemics principals de Tintín? D’enemics dignes de memòria n’hi ha bastants a les aventures de Tintín. Els “enemigots” de Tintín “augmenten” la bondat (es podria dir) del jove reporter; ¿quin sentit té ser bona persona, si no tens cap “enemic que et faci contrast”? O, dit d’una altra manera: en l’art sequencial, els dolents dolentíssims són el repte i la justificació dels bons boníssims. En Rastapopoulos és el dolent dolentíssim principal de les aventures de Tintín, sens dubte, però hi ha altres “malvats despiadats” a les aventures tintinaires, entre ells en Mitsuirato, l’Allan Thompson, en Müller/Smith, en Boris/Johnson, i d’altres. Els dolents sempre tenen el seu extrany cantó atractiu, no hi ha dubte… Però seguim.

¿En Tintín pren alcohol i tabac? No és una pregunta que hagi de prendre’s a la lleugera; al contrari, mereix una certa importància. Tothom sap que les drogues (cafeïna, alcohol, i d’altres) sempre han estat i sempre seran una realitat social en el món real; és així, agradi o no. ¿També ho són en les aventures tintinaires? Encara que sembli que en el món de Tintín les drogues toves (per dir-les així) brillin per la seva absència, jo crec que no és pas així, les drogues toves, malgrat no crec que tinguin un paper central en les aventures tintinaires, apareixen ocasionalment més d’un cop. En Tintín en alguna de les historietes (per exemple, en “L’orella escapçada”) al jovenet l’enganxem bevent, o fins i tot borratxo, malgrat que afirmi que “jo no bec mai”. D’acord, en Tintín, que jo sàpiga, no fuma; però Haddock sí que fuma pipes, en Rastapopoulos i l’Alcazar fumen puros [i en una ocasió, els germans Dupond (en "Pícaros") són vistos fumant tranquilament cigars, mentre esperen el seu aparent futur afusellament], alguns altres personatges fumen cigarrets, etcetra. I, no cal dir-ho, el gran amant de “la vida bohèmia i tranquila”, feliç fumador i bebedor, i simpàtic bon home, és, com no, n’Arxívald Haddock, capità de marina. Fins i tot en alguna ocasió en Tornassol s’anima i diu als tintinaires (content de l’èxit de l’aventura llunar a “Hem caminat damunt la Lluna”) que s’anima a fer una copeta: “Avui prendré d’aquesta metzina (de whisky). No és pas dia de prendre camamilla!!”. I encara diria més: es podria dir, amb tot el respecte, que “el whisky per excel.lència” de les aventures de Tintín és el famós “Loch Lomond”, que fa les delícies de Haddock, Milú i el disciplinat Néstor. Encara que als poc observadors les historietes de Tintín “són puritanes i angelicals”, i els personatges són “només un exemple de bona conducta”, la veritat és que tant bons com dolents prenen, diguem-ne, psicoactius suaus (amb l’excepció de l’opi, que és, com seria d’esperar, la “droga dura” perseguida més coneguda de les aventures tintinaires). ¿No hi ha lloc per al vici en les aventures tintinaires? No, de debò que n’hi ha; els personatges “reals” tintinaires són molt humans, ja ho crec… Continuem.

¿Per últim, quines puntuacions té en Tintín en les seves històries? No és mala pregunta. En Tintín (tot sigui dit) apareix a la totalitat de les aventures que es poden considerar oficials, que són (perdoneu-me els puristes) 25 àlbums; tots ells són (menys el “Taurons”) escrits per Hergé. Apart de les aventures oficials, hi ha les aventures pre-oficials (és a dir, de versions que varen ser excloses en l’edició oficial i final), que tenen un cert interès; i també les aventures pirates (d’un interès un tant irregular i variable, que jo no sabria determinar), que no estan autoritzades per la fundació Moulinstart, que corren pertot arreu del món, dels quals constantment se’n fan de noves. Segons les estadístiques de la revista La Bugadera (que no inclouen els còmics “Soviets”, “Taurons” i “Art Alfa”) en Tintín apareix a 22 còmics, en poc més de 10.000 vinyetes (es diu depressa), i té una mitjana de 458 vinyetes per àlbum; generalment és el personatge amb més vinyetes per àlbum en cada àlbum (excepte en sis àlbums, en que en Haddock el sobrepassa en nombre de vinyetes; en “Objectiu la Lluna” és on Haddock agafa “més sprint” i supera a Tintín per res menys que per 12 punts…). La darrera aparició d’en Tintín és a “l’art Alfa”, i hi ha divisió d’opinions sobre si, malgrat que la darrera paraula del mestre Hergé ho prohibís, s’haurien de continuar encara les aventures tintinaires… en fi, el temps dirà.

—————————————————————————————

Encara que m’he deixat moltes coses en el tinter, crec que, per fer un breu resum, això és suficient. He fet, en aquest article, una nova ullada al gran món “tintinaire i hergeà”. Encara que els puristes es puguin enfadar, potser, perquè he fet alguna menció al polèmic còmic “Tintín al llac dels Taurons”, confio en que el bon Mestre Hergè m’ho perdoni.

Almenys de moment, aquí s’acaben els comentaris al jove reporter. Ara, deixa el diari “Petit Vingtieme” sobre la taula, oblida’t de moment del jove Tintín, i agafa entrades per anar a la Opera, que la següent dona “comentada” en l’escenari de La Stoa serà la tenor Bianca Castafiore, el rossinyol milanès. No us dormiu al plató, que aviat vindrà el futur article sobre aquesta senyora, la gran amiga (ehem!) del capità Haddock. L’article serà servit. Fins aleshores!!

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. No he fet més modificacions que les imprescindibles, respectant al màxim l’article original. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

————————————————————————————-

En la tercera ronda de les primeres eleccions Tintín-Stoa hem tingut la considerable participació de 19 persones; en total, en les tres rondes hem tingut els següents resultats (els candidats van ordenats de més a menys vots; es marca en negreta la presidència i en cursiva la conselleria; en una ocasió, en aquestes votacions, es considera que la presidència és compartida per dos candidats):

- Primera ronda (guanyadors):

Milú: 33% (6)
Germans Dupond: 22% (4).

Vots primera votació: 18 vots.

- Segona ronda: (Entre parèntesis s’indica el nombre de vots de la ronda corresponent; entre parèntesis quadrats el resultat en les eleccions anteriors).

A quin personatge de Tintin vols que li dediquem un article? (Fins 18-set, 8v. min.).

Haddock, el vell llop de mar barbut. 26% (5) [5% (1)]
Tornassol, savi despistat, inventor, sord. 26% (5) [5% (1)]
Tintin, el protagonista central. 10% (2) [16% (3)]
Rastapopoulos, principal enemic. 10% (2) [0% (0)]
Doctor Muller, dr. Smith, falsificador i criminal. 10% (2) [0% (0)]
Castafiore, personatge femenina principal. 0% (0) [5% (1)]
General Alcazar, tirà amic d’en Tintin 0% (0) [5% (1)]
Voto en blanc. 15% (3) [5% (1)]

Vots Totals: 19v. (18v.)

- Tercera ronda: (S’indiquen el resultat de les dues rondes anteriors: 1r (1ra ronda) i 2n (2na ronda); tot i que s’indica en primer lloc la 2na ronda i en segon lloc la 1ra ronda.).
A quin personatge de Tintin vols que li donem un article? (Fins 10-des, 8v min).

Rastapopoulos, principal enemic. 31% (6) [2n: 10% (2); 1r: 0% (0).]
Tintin, el protagonista central. 21% (4) [2n: 10% (2); 1r: 16% (3).]
Castafiore, personatge femenina principal. 21% (4) [2n: 0% (0); 1r: 5% (1).]
Doctor Muller, dr. Smith, falsificador i criminal. 10% (2) [2n: 10% (2); 1r: 0% (0).]

General Alcazar, tirà amic d’en Tintin 5% (1) [2n: 0% (0); 1r: 5% (1).]
Voto en blanc. 10% (2) [2n: 15% (3); 1r: 5% (1).]

Total de vots: 19v. [2n: 19v. 1r: 18v.]

(continua llegint …)

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

——————————————————————————————-

El professor Bacteri, el professor Otto Lidenbrock, el professor informàtic Hopstern, l’escultor Dèdal, el professor Charles Xavier, el mag Jaztromo… i, naturalment, el professor Tornassol. Què tenen en comú aquests personatges? Tots ells són personatges literaris i genis inventors i erudits, cadascú del seu “ambient” respectiu. I és que, de “personatges inventors” sempre n’hi ha hagut, i sempre n’hi haurà. Alguns seran més realistes i d’altres més ficticis, naturalment. I és que en multitud d’històries hi ha un savi, un geni, un inventor, en resum: un personatge que donarà més possibilitats creatives i “una excusa” per poder posar invents i possibilitats a la història. En Tintín posarà el seny i l’equilibri, en Haddock el mal geni i els renecs, els Dupond faran el ruc i en Llantió serà el pesat, però només en Tornassol obrirà les portes als invents i al coneixement. (Per més informació sobre els personatges mencionats al principi del pàrraf, llegir comentari a sota).

Ja que en Tornassol, empatant amb en Haddock, ha tingut, en la segona volta de les eleccions Tintin-Stoa, un total de 5 vots i un 26%, és just que li dediquem un article propi. Bé doncs, aquí el teniu.

——————————————————————————————–

Silvestre Tornassol, un resum.

El mestre Herge, així doncs, va tenir la idea de posar un inventor a la sèrie, i ho va fer per primer cop en “El tresor de Rackham el Roig”. La situació va ser aquesta. En Haddock havia engegat, amb paraules intimidatòries, una colla de pressuptes descendents del pirata Rackham el Roig, que volien la seva part del tresor. Aleshores el mariner barbut tira sense voler dos llibres d’aquests “hereus de sucre candi” (com els anomena) sobre els barrets dels Dupond; mentre es troba arreglant aquest maldecap, apareix inesperadament en Tornassol, que vol presentar al Tintín el seu “submarí tauró”. La primera situació amb el Haddock és ben característica: davant les preguntes del mariner barbut, en Tornassol deixa veure el seu problema auditiu, la seva sordesa, cosa que més d’un cop fa perdre la paciència al temperamental Haddock, maldecap que es mantindrà en aventures posteriors. Al principi, el Tornassol i el seu invent són rebutjats, i acaba aparentment engegat a dida; però ell insisteix i, al final, el Haddock acaba satisfet per la seva ajuda, i es converteixen en fidels amics.

Les constants que dóna en Tornassol al llarg de les seves aventures són, recordem-ho, la seva enorme inventiva i la seva sordesa, i també: el seu particular plaer de passejar-se amb el seu pèndol, els seus ocasionals rampells d’ira, la seva tendència (per dir-la així) a ser raptat en vàries ocasions pels dolents, la seva colaboració en l’invent del coet llunar (anys abans que Neil Amstrong arribés realment a la lluna) i, perquè no dir-ho, l’únic insult d’en Haddock que l’inventor sempre escolta perfectament i que mai tolera: “Ja n’hi ha prou de fer la mona!!”.

La seva relació amb els personatges tintinaires és ben singular. És un gran amic d’en Tintín i d’en Haddock, té enrabiades ocasionals amb els Dupond, té un tracte formal i convencional amb el Néstor, és molt distret respecte a les impertinències d’en Serafí Llantió, està una mica inquiet davant les atencions de la Castafiore, sent un cert afecte pel Milú, i sempre confia molt en els seus aliats que, a vegades, al final, acaben traicionant-lo (com en Wolff). Tot això, per suposat, sempre que acabi escoltant bé el que li diuen, perquè, de debò, la seva sordesa i les seves distraccions són una constant en totes les històries tintinaires (i, com sempre, el personatge que més s’empassa les seves badades és el nostre sofert Haddock).

(continua llegint …)

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

————————————————————————-

“Per mil milions de llamps i trons!!”, és una molt popular frase del capità Haddock, entranyable company de Tintín en bona part de les seves aventures. De fet, apareix en 15 àlbums tintinaires (a més de “Tintín i l’art alfa” i “Tintín al llac dels taurons”), és el segon personatge amb més vinyetes, i en varis àlbums ocupa més vinyetes i tot que el mateix Tintín. (veure estadístiques sobre Tintín).

En les segones eleccions Tintín-Stoa, en Haddock té la majoria simple empatant amb el Tornassol amb 5 vots i el 26%. Ja que en Haddock té més vinyetes que en Tornassol, i sense voler menysvalorar aquest últim, hem decidit fer primer l’article sobre el llop de mar. Per tant, en Haddock ja està a dalt de l’escenari de La Stoa. Ara és hora de comentar-lo.

—————————————————————————-

Capità Haddock: un resum.

La primera aparició d’Arxívald Haddock és a “El cranc de les pinces d’or”. El capità Haddock és un mariner mercant, que per aleshores era capità del vaixell Karabudjan, i que és enganyat pel seu contramestre Allan Thompson qui, a base d’alcohol, l’enganya per tenir el control del vaixell. Es topa per casualitat amb en Tintín, qui li fa veure la situació en que es troba i acaben ambdós fugint del vaixell. A partir d’aleshores, es veu ben clar la diferència de caràcter entre Tintín i Haddock: mentre que el primer és tranquil, moderat, moralment impecable i amant de les aventures, en Haddock és sorollós, en certa manera problemàtic, i amant del whisky, de la tranquil·litat i de la bona vida. En aquest primer àlbum ja es veu dues ocasions en que en Haddock, per causa de la beguda, fa passar problemes a en Tintín: la primera, cremant els rems de la barca en que hi anaven, i segona, pegant a en Tintín amb una botella quan aquest condueix un hidroavió en plena tempesta.

(continua llegint …)

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. No he fet més modificacions que les imprescindibles, respectant al màxim l’article original. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

————————————————————————-

En aquestes segones eleccions de Tintín en La Stoa, Haddock i Tornassol empaten en majoria simple, amb un resultat considerable de 19 vots totals de l’enquesta. (A sota posem el resultat de les enquestes.).

En l’anterior votació, el Milú quedà primer i els germans Dupond segons. Vam fer un article de cadascun. Com que el Milú i els Dupond ja han tingut el seu article corresponent, per suposat han quedat exclosos d’aquesta votació. En aquesta nova enquesta, hi ha dos que queden primers. Considerant que en Haddock té més vinyetes que en Tornassol (veure estadística sobre Tintín), he decidit fer primer l’article sobre Haddock i després sobre Tornassol, però ambdós acabaran tenint un article, respectant la voluntat del poble.

A sota estan les estadístiques i els comentaris que he cregut oportuns.

Agraeixo al poble stoer haver complert, i per un bon marge, amb el mínim de 8 vots que necessitava per donar seriositat a l’enquesta. Gràcies i fins sempre!

- Vencedors de les primeres eleccions:

Milú: 33% (6)
Germans Dupond: 22% (4)

Vots primera votació: 18. (Els candidats que no foren vencedors, encara que alguns d’ells varen tenir algun vot, no s’inclouen en aquest recompte).

- Eleccions actuals: (Entre parèntesis s’indica el nombre de vots; entre parèntesis quadrats el resultat en les eleccions anteriors. El resultat està de més a menys vots.).

A quin personatge de Tintin vols que li dediquem un article? (Fins 18-set, 8v. min.).

Haddock, el vell llop de mar barbut. 26 % (5) [5% (1)]
Tornassol, savi despistat, inventor, sord. 26 % (5) [5% (1)]
Tintin, el protagonista central. 10 % (2) [16% (3)]
Rastapopoulos, principal enemic. 10 % (2) [0% (0)]
Doctor Muller, dr. Smith, falsificador i criminal. 10 % (2) [0% (0)]
General Alcazar, tirà amic d’en Tintin 0% (0) [5% (1)]
Castafiore, personatge femenina principal. 0 % (0) [5% (1)]

Voto en blanc. 15 % (3) [5% (1)]

Vots Totals: 19 (18).

En aquestes eleccions, respecte a les anteriors, es veu com tampoc tenim un personatge “candidat” en majoria absoluta. En Haddock i en Tornassol pugen molt des de l’anterior elecció, un 21% més, siguent naturalment els vencedors. També pugen els dolents Rastapopoulos i dr. Muller, mentre que en Tintín perd punts. L’Alcazar i la Castafiore es queden sense vots.

Voten més o menys la mateixa gent que en les anteriors eleccions (només hi ha un vot més), i augmenten les persones que voten en blanc.

Aquest fou, doncs, el resultat de la segona votació.

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. No he fet més modificacions que les imprescindibles, respectant al màxim l’article original. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

————————————————————————-

“I jo encara diria més…!!”.

“Els senyors Dupond i Dupont, detectius amb carnet”.

Aquestes dues frases són molt possiblement les que millor fan pensar en els dos Dupond. El seu relatiu triomf a les eleccions de la web Exèrcit del Fènix els ha fet mereixedors d’aquest article: malgrat el campió sigui el Milú, amb 6 vots i un 33%, de fet els germans Dupond obtenen 4 vots i un apreciable 22%, quedant segons.

Però, sense més interrupcions, passem a analitzar les aventures dels Dupond i Dupont (com que ambdós són personatges eternament junts en parella, i molt indistingibles l’un de l’altre, els analitzaré als dos junts, perquè seria molt complicat parlar-ne per separat, distingint l’un de l’altre; a diferència d’uns altres bessons famosos, els Zipi i Zape, els germans Dupond no tenen gaires detalls que els distingeixin entre ells, o com a mínim això sembla).

Per tal de fer l’article sobre els Dupond (uns personatges més complexos i elaborats del que podria semblar a primera vista), els descriuré intentant buscar un adjectiu que els sigui apropiat. A veure.

Com són els Dupond?

Ingenuus, un tant rucs, ximples, impacients? Els Dupond no són massa creatius ni inteligents. Rellisquen amb els portals, els terres relliscosos i les escales. Quan persegueixen al Tintin sempre acaben perdent-ne la pista, (fins que, naturalment, al final de l’episodi ja veuen la innocència del seu amic). Sempre un d’ells imita la frase de l’altre (“Jo encara diria més…” o bé “És la meva opinió i la comparteixo”). En una ocasió, per una equivocació ben “meritòria” (veure “L’illa negra”), pugen a un avió conduit un home que els hi sembla un pilot, però que en realitat només és un mecànic… i els cal una mica de bona sort per no matar-se quan l’aparell aterra com pot; però, malgrat això, aterren casualment en una zona de pràctiques aèrees i s’enduen el primer premi “per la millor acrobàcia”. Però, apart de la seva ingenuitat i les seves badades, tenen altres característiques…

Decidits, treballadors, insistents, incansables? En això els Dupond tenen una característica en la que es diferencien del capità Haddock: mai tenen temptacions d’abandonar. Mentre el capità del Loch Lomond en algunes ocasions està a punt d’abandonar i necessita que el Tintin el convenci per seguir endavant (alguna cosa similar també passa en ocasions amb el Milú), els Dupond, incansables, difícils de desanimar, persisteixen fins que la missió s’acaba (amb la victòria d’en Tintin, clar). Es pot acusar potser als Dupond de poc afortunats, de poc victoriosos, però no d’inconstants. Els Dupond ens recorden, per exemple, a Charlie Brown: tant els bessons del bigoti, com el noiet calb i ruc, per malament que els vagin les coses (i sol anar-los-hi malament) no es rendeixen: passen un i mil fracassos i, per dir-ho així, ho poden perdre tot menys la constància. L’estoïcisme, doncs, és una virtut més pròpia dels Dupond, d’en Tintin i d’en Tornassol, que de Haddock i d’en Milú. Comentat això, seguim analitzant els germans del bigoti…

(continua llegint …)

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. No he fet més modificacions que les imprescindibles, respectant al màxim l’article original. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

En “Lo Cromanyà” (una sèrie de La Stoa), apareixen, en un pàrraf dedicat, alguns comentaris sobre Tintín i el seu particular món. Aquí mateix ho podeu veure.. [La fotografia és de Xavier Bertran, alias Vicenç Cartanyà, molt conegut actor de TV3; la imatge de "Tintín mullant-se sota la pluja" pertany a l'àlbum de Tintín "El secret de l'Unicorn", pàg. 8 (Hergé)].

Que us agradi aquest fragment de Lo Cromanyà!!

————————————————————————-

Lo Cromanyà – Web (13). Enquesta a Catalunya, ERC i el mediatisme, i visca Tintín.

Bon dia. Presentem lo Cromanyà d’aquesta dissabte. Núvols i isobares ben variats. (…)

¡¡Rastapopoulos el malvat ja no riu, perquè en Tintín està ben viu!! El mestre Herge, mestre en l’art dels dibuixets de la línea clara, i de les historietes vàries, sempre plenes d’excel.lents anècdotes dels “tacos” cultes i refinats del capità Haddock, de la sordesa de Tornassol, de les heroicitats del Tintín, de les badades dels Dupond, de les sonores àries de les joies de la Castafiore, dels ossets de carn preferits del Milú, de les batalletes béliques d’Alcazar, del Serafí Llantió fent el plom, d’en Xang sempre rescatat a temps, de l’Oliveira de Figuera intentant vendre’t algun estri de dubtosa utilitat, i del Néstor treient la pols pertot arreu, les aventures d’en Tintín segueixen endavant pel món, a contracor de l’oposició del contramestre Allan, del dolent sense escrúpols Müller i del dolent tintinaire per antonomàsia Rastapopoulos. Doncs el jovenet Tintín mou pasta a mogollón, és a dir: es venen milions de milions d’exemplars de còmics a tota punta del món mundial, el mercandishing tipus chapetes, figuretes i catifes es ven com a xurros, i fins Steven Spilberg el cinemasta incansable ja prepara una triologia de films de Tintín amb actors de carn i d’ossos, (quan ja portem temps veient Tintín a la petita pantalla en dibuixos animats ben entranyables). Esperem que Milú salvés a Tintín de les urpes del malvat Ennadine, però mentrestant, el “culte” tintinaire no s’atura, doncs “els anys passen en va quan en Tintín ferm vol durar”. I com que la flama catalana arriba pertot arreu, la web Tintincat us demana per fer-vos socis: ja us podeu pentinar un tupé quatribarrat a sobre del cap, sortir del catre, i sumar-vos a la versió de Tintín en la llengua de Ramón Llull, Crom el nòrdic i Joaquim Ventalló. “A salvar el món ara vinc”, és l’etern crit d’en Tintín! I jo encara diria més, però se’ns ha acabat l’espai. (…)

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. No he fet més modificacions que les imprescindibles, respectant al màxim l’article original. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

El resultat de les eleccions Tintin-fènix són (entre parèntesis quadrats, nombre de vots; ordenats de més a menys vots):

- Quin personatge de Tintin vols que surti elegit per a sortir en un article de La Stoa?

Milú, el gosset blanc i petit, present en tots els còmics. 33% [ 6 ]
Els germans bessons amb bigoti Dupond i Dupont. 22% [ 4 ]
Tintin, el protagonista central. 16% [ 3 ]
Haddock, l’aficionat al Loch Lomond, barbut i mariner. 5% [ 1 ]
Tornassol, savi despistat, inventor, sord. 5% [ 1 ]
General Alcazar, dèspota amic d’en Tintin, (enemic del General Tapioca). 5% [ 1 ]
Castafiore, personatge femenina principal, cantant de l’òpera “L’ària de les joies”. 5% [ 1 ]
Rastapopoulos, enemic principal, gras i sord, propietari d’una banda d’estupefacients. 0% [ 0 ]
Doctor Muller, dr. Smith, dolent falsificador de bitllers i sabotejador del petroli d’Aràbia. 0% [ 0 ]

Vots en blanc. 5% [ 1 ]

Vots Totals : 18

Donat aquest resultat, el Milú és president en majoria simple, i els Dupond caps de l’oposició.

Malgrat la promesa era només fer un article sobre el president, ho amplio, i faré un article sobre el president i un altre sobre el principal candidat de la oposició.

Per tant, faré un article sobre Milú, i l’altre sobre Dupond, que publicaré tant a La Stoa com a EdF.

De moment, per obrir boca, passo les webs de la presidència i de l’oposició principal.

President: Milú.

Caps de l’oposició: Dupont i Dupond.

Enhorabona als dos!!!

Ah, i recomano donar una ullada a la web tintincat!!

(Nota: Aquest article ja va ser escrit i publicat en una anterior ocasió, tal i com es pot deduir de la seva lectura. Aquí en repeteixo la publicació perquè, en la memòria de La Stoa, per motius que no sabria dir, ha desaparegut. Per tant, per tal de tenir-lo en la memòria interna del portal d’articles i notícies del Cosmos Stoer, l’he tornat a publicar. No he fet més modificacions que les imprescindibles. Desitjo als possibles nous lectors que el llegeixin que s’ho passin bé amb la seva lectura.).

———————————————————————————

Introducció.

Segons la votació feta a la web Exèrcit del Fènix (i no a La Stoa), el Milú sortia vencedor en majoria simple: amb un terç exacte de vots (33%); el votaven 6 persones sobre 18.

La promesa ho deia ben clar: qui vencés en majoria (simple o absoluta, la que fos) tindria un article dedicat. Per tant, com podeu llegir davant els vostres ullets, el Milú, com a “president” de les eleccions, ja té l’article promès. Res, ja que ja teniu l’article, que ho disfruteu!!

————————————————————————–

Article sobre el Milú.

Què podem dir del gosset Milú, el fox-terrier blanc, bufó, trapella, radicalment fidel al seu amo i enamorat dels ossets?

El Milú és el company més fidel d’en Tintin. Apareix, com indicia la web tintincat (http://www.tintincat.com) en la totalitat dels còmics d’en Tintin, sense excepció, si bé, a diferència d’en Tintin, que és el protagonista i ocupa especialment el rol de personatge central, el Milú, tot i present en la història, té un rol més aviat secundari. Un rol secundari i omnipresent, doncs, encara que sigui sota l’ombra de Tintin, com hem dit, no hi ha cap història de Tintin en que no hi aparegui; ni una excepció.

La relació d’en Milú amb els personatges de Tintin és bona, si veiem els protagonistes “bons” de la història. El Tintin, tot i que a vegades tracta el Milú d’una forma un tant autoritària i “renyona”, el cuida bé, el protegeix i salva dels seus enemics i demostra estimar-lo. El Haddock, malgrat tenir amb el Milú una relació a estones una mica tensa i amarga, l’accepta com el gos del seu bon amic, i l’ajuda sempre que pot. El Tornassol i el Milú es cauen generalment bé, i fins el Milú li fa algun favor. Els germans bessons Dupond també tenen carinyo a l’”irracional” de la sèrie. La Bianca Castafoire no fa molt de cas al gosset, però tampoc li té cap especial fòbia ni mania. El Nèstor el criat s’enfada a ocasions amb el Milú per les seves trencadisses als objectes del castell del Molí (la llar d’en Haddock), però al final acaba tolerant-lo.

En canvi, però, el Milú esdevé molt insuportable per als enemics d’en Tintin. De fet, Rastapopoulos; Müller (alies dr. Smith); Al Capone; el coronel Boris (alies Jorgen; el que anà com a polissó al coet lunar); i d’altres, són els dolents que intentaren raptar, malferir o assassinar, sense èxit naturalment, al pobre gosset, el qual, en ocasions gràcies a la seva pròpia habilitat, però sobretot gràcies a l’inestimable ajut del seu amo, aconsegueix salvar la salut i la llibertat. En una ocasió, però, arriba a correr un cert perill, doncs s’arriba a quedar amb la cuixa trencada i embenada perquè el malvat Jorgen, desconfiadís, el tirà forat avall al pis inferior del coet lunar, però malgrat tot s’acabà recuperant sa i estalvi després d’un cert descans.

(continua llegint …)

Autoritari, irascible, dictatorial, poc escrupulós, persistent, lluitador… i amic ocasional de Tintín. Aquests adjectius podrien ser els que millor definirien, fent una ullada per sobre, al general Alcázar, dictador de sudamèrica en les aventures de Tintín. El senyor Alcázar és qui podriem definir com un personatge ni del tot bo ni del tot dolent, i no sempre estrictament honrat, que contrasta amb l’”heroi perfecte” que encarna especialment Tintín. (Cal dir, per als amants del perfeccionisme, que Alcázar es diu en català Alcàsser, però que Joaquim Ventalló, el gran traductor de Tintín, conservà la versió original d’Hergé en castellà, cosa que, com veieu, jo també ho mantinc en aquest article.).

N’Alcázar (no se sap el seu nom complet; se’l sol anomenar com a “general Alcázar” o simplement “general”) pot ser descrit com un comú i corrent dictador de Sudamèrica. Sempre en conflicte amb el seu rival el general Tapioca, no dubta gens en utilitzar armament i vehicles diversos de guerra per aconseguir els seus propòsits de poder i, possiblement, riquesa i benefici.

Cal mencionar que, en una votació recent del Forumstoa, s’havia de decidir (es podia votar “sí”, “no” o “blanc”) si Alcázar i Müller (aquest darrer és el falsificador de bitllets i terrorista del petroli), els dos personatges, obtenien un reportatge o es quedaven sense ell. Doncs bé: pel recompte, el Sí i el No vàren empatar amb dos vots (cap vot pel Blanc). Per tant, com a líder stoer vaig trencar l’empat a favor del Sí. Poca participació (només quatre votants), però el No no va tenir pas majoria absoluta, de manera que… com ja veieu, al final la voluntat del poble sota aquestes “lleis electorals” s’ha decidit pel Sí. Felicitats, Alcázar i Müller.

Creient que és preferible donar més informació d’Alcázar en la biografia i no en el seu preàmbul, així doncs, finalitzo el preàmbul i us invito a que llegiu la biografia d’aquest popular general i home d’armes. No perdem més temps!! A les ordres, general!! A presentar l’article!! I espero que us agradi…

L’orella escapçada (43 vinyetes).

Encara que l’Alcázar no aparegui pas en una part molt extensa d’aquest àlbum, la seva presència en l’Orella Escapçada és considerable, i és el coprotagonista d’alguns gags memorables. Crec que val la pena fer un repàs una mica exhaustiu de la presència d’Alcázar a l’Orella Escapçada. Anem a veure-ho. En Tintín arriba a la Los Dópicos, la capital de la República de San Teodoro (un país imaginari, que Hergé situa a Amèrica del Sud). En aquesta aventura, en Tintín no vol cap altra cosa sinó recuperar un fetitxe robat d’un museu, però uns gàngsters rivals seus (aquests gángsters tenien de nom Alfonso Pérez i Ramon Barea) aconsegueixen que Tintín sigui acusat falsament de terrorista, i gairebé passa que el nostre heroi no deixa la pell quan estan a punt d’afusellar-lo… No obstant això, els rebelds, capitanejats per Alcázar, assalten la ciutat i alliberen a Tintín (qui estava en un estat deplorable, completament borratxo com una cuba per haver provat l’aiguardent del país). En Tintín, eufòric i completament ebri, es posa a dir vives i hurres en honor d’Alcázar (si en Haddock l’hagués vist en aquesta deplorable situació…), i resulta que el general Alcázar, ben informat dels fets, vol conèixer aquest “jove heroi” que, a punt de ser afusellat i (això semblava) amb el cap ben clar, estava cridant el seu nom amb l’escamot d’execució a punt de “pelar-lo”.

(continua llegint …)