La Stoa

Benvolguts usuaris i usuàries,

Informo que s’ha aprovat la normativa 65/10 sobre el refús de publicació de missatges en La Stoa. Aquesta norma entrarà en vigor dos dies després d’avui mateix, o sigui, el divendres 3 de setembre pròxim.

Recomano als usuaris de donar una ullada a aquesta normativa, que simplificarà els problemes d’impediment de publicació de missatges, i que entrarà en vigor un cop passada la seva breu vacatio legis.

Ja hem informat del fet. Bona tarda.

Crom el nòrdic, administrador stoer.

Benvolguda gent de La Stoa,

D’acord amb el capítol II del títol XVII de la normatació stoera i els articles concordants a aquest capítol, procedeixo a realitzar un canvi normatiu ordinari de la normatació stoera, i, d’acord amb la meva elecció legítima, escullo no demanar referèndum per a aquest canvi.

El canvi afecta únicament a l’article 56 de la normatació.

El seu text antic era:

” 56. La Stoapèdia és l’enciclopèdia internàutica del Cosmos Stoer. Idealment, s’intentarà donar-li novetats i millores amb regularitat. Tothom podrà llegir-ne les definicions. Només els usuaris podran afegir modificacions i fer comentaris a l’enciclopèdia stoera. Tothom pot afegir comentaris nous, si bé aquest dret, respecte als anònims, queda desvirtuat pel fet que el líder stoer té dret a limitar des del primer moment que vulgui les característiques de qualsevol definició per tal que només la puguin modificar els usuaris.”.

El seu text nou és el següent:

“56. La Stoapèdia és l’enciclopèdia internàutica del Cosmos Stoer. Idealment, s’intentarà donar-li novetats i millores amb regularitat. Tothom podrà llegir-ne les definicions. Només els usuaris podran afegir modificacions a les definicions ja obertes, proposar noves definicions i realitzar comentaris a l’enciclopèdia stoera; els anònims no tindran en cap cas aquest dret de modificar les definicions, proposar-ne de noves i realitzar comentaris. L’eliminació del dret dels anònims a la participació efectiva es realitza per tal d’evitar fets de pirateria i similars.”.

Per tant, com es pot veure, el dret dels anònims a la Stoapèdia, a partir d’ara i amb els consegüents canvis realitzats per l’administrador tècnic de la nostra web, queda reduït només al dret de lectura, ja no tenint el dret de participació (o sigui, de participació en l’escriptura de la Stoapèdia).

Aleshores, donc publicitat d’aquest fet tal i com exigeixen els articles corresponents del títol XVII, modifico la normatació i arxivo l’assumpte.

Bona tarda.

Crom el nòrdic, líder stoer.

Benvolguts stoers i stoeres,

He creat una sentència legal del Cosmos que assegura que, dintre de 4 mesos, els noms d’usuari actuals o anteriors a partir d’avui (23-AGO-2009) que tinguin una inactivita absoluta en quan a missatges, aquests noms d’usuari seran suprimits. (Recomano la lectura de la sentència a qui en pugui estar interessat o sentir-se’n implicat.).

En altres paraules, es “donarà pal” a aquests “nom d’usuari fantasmes” del Cosmos Stoer que estan rondant pel Forumstoa. Això ja no pot continuar així.

Crec que no cal dir res més. Salutacions a tothom.

Crom el nòrdic, administrador stoer.

A mesura que passa el temps, la normativa completa del Cosmos Stoer ja va camí de finalitzar-se.

Ara mateix, s’ha obert el decret, necessari (almenys, necessari per si algun dia tenim una participació alta), sobre les formes de contacte entre l’administrador (servidor) i la diversa gent participativa del Cosmos Stoer.

Si ho trobeu convenient, podeu consultar el decret.

Almenys, ja esteu avisats del fet.

Fins el proper article.

Una imatge del Calendari stoer

Benvolguts stoers, tinc la satisfacció de presentar-vos, per primer cop, el Calendari stoer de Google, obert el mateix dia just de publicar aquest article.

Es tracta d’un calendari senzill, però que ajudarà prou bé a que les persones interessades en el Cosmos Stoer puguin veure quines novetats hi ha al portal stoer (els dies que n’apareguin, que qui sap si no poden ser bastantes).

Per a qui li interessi consultar les novetats stoeres en el calendari, que entre en Google calendaris, que s’obri el seu propi compte de calendaris, i que consulti el meu calendari a través de la seva pròpia direcció, que és la del meu principal compte electrònic: webmestre2@gmail.com .

Espero que el calendari, si us animeu a visitar-lo, us sigui de profit en el futur.

Res més a dir, per ara. Que passeu una bona tarda, stoers i stoeres!!

Benvolguts stoers i stoeres,

Us informo que, d’acord amb aquesta sentència del Cosmos Stoer, el Forumstoa de Forocatalan serà suprimit i eliminat a mig plaç, un cop n’hàgim salvat els continguts més interessants.

Recomano als usuaris de la web stoera que llegeixin aquesta sentència, on possiblement hi trobin algun contingut que els podria interessar. Aquí no en reproduirem el text sencer.

Lamento els possibles inconvenients que pugui ocasionar els efectes d’aquesta sentència, si bé la decisió és inapelable i així es complirà.

Salutacions.
Crom el nòrdic, administrador stoer.

Mentre l’Èric, la Miranda, l’Armando, i d’altres ossetaires es troben, per a bé o per a mal, emprenent els seus assumptes, ara és hora de fixar-nos en la que és, almenys en aquest moment del relat, la ossetaire més joveneta: la Marta, neboda de la seva tieta administrativa. En aquests moments, es troba mirant i examinant una videoconsola que fa poc que li han regalat, quan de sobte, en el pis de la Miranda on ara mateix la joveneta està sola, algú truca per la porta amb el timbre. ¿Qui està trucant, de forma tant inesperada?

Res més sentir la trucada, la Marta alça els ulls com a alarmada. ¿Qui deu ser? ¿Serà “ell”? Per un moment, pensa en fer-se la sorda, fingir que no està, i no obrir la porta, però, al cap d’un moment, decideix posar-se una bufanda al coll, córrer cap a la porta, i, un segon abans d’obrir-la, per precaució, siguent ella massa petita com per mirar pel forat de vidre de la porta, diu des de darrera de la porta, amb veu insegura:

- ¿Qui ez? Espero que tu no siguiz…

- Ehem, Marta, obre tranquila, noia, que som nosaltres… El Joan i l’Eva. Veníem a fer-te una visita…

La Marta sospira amb possible alleujament, i obre la porta de seguida.

- Pazeu, pazeu, sou benvinguts és clar. És que jo…

La Eva se la mira encuriosida:

- ¿Bufona, què potser et passa alguna cosa? Entre dones, jo t’ho pregunto.

- Ehem… – La Marta es queda pensativa una estona. – No, no, és clar que no. És que… he dormit malament, estic alterada…

- És clar, dona – diu en Joan. – A més, mai t’has de fiar molt de ningú, hi ha gent perillosa pertot arreu… S’entén que desconfiïs.

Però l’Eva dubta. La seva intuïció li diu que aquí hi ha “alguna” cosa amagada. Però no pot obligar a la Marta a dir la veritat contra les seves preferències. En tot cas, qui sap, la intuició de l’Eva a vegades s’equivoca, no seria el primer cop…

… i a més, cal veure que…

- Marta, maquíssima, i com és que portes aquesta bufanda al coll? No fa tant de fred… A més, estàs a dintre d’una casa, no a l’aire lliure…

- He, he!! Bé, tieta – la Marta a vegades deia “tieta” a l’Eva, tot i que, de fet, no eren família real, sinó més aviat família “simbòlica”, – tieta, aquesta bufanda era de fa molt de temps, me la va regalar certa persona avui difunta, i m’agrada portar-la. És un simbolisme.

L’explicació de la Marta era bastant verosímil. En tot cas, la Eva, qui ja en té prou amb els propis problemes seus, decideix no fer més preguntes a la Marta. La dona, la petita adolescent i el Joan s’asseuen a una taula, tancant la porta del carrer, i es posen a parlar de temes intrascendents. I la Marta segueix sense treure’s la bufanda.

Acte seguit, tornem a la cafeteria Baylies, on la Miranda i l’Èric estan a punt de viure altres episodis de les seves aventures i desventures. ¿Quins episodis? Aviat ho sabrem…

(continua llegint …)

Benvolguts stoers i stoeres,

Com a líder principal d’aquest portal internàutic, anuncio que, avui mateix, el decret llei sobre el DVG ha estat derrogat, si bé es conserva per motius de memòria històrica.

Ja ha estat apuntat aquest fet al llistat general de la normativa stoera.

El motiu de la derrogació d’aquest decret és per la seva escassa utilitat actual, a més pel fet que jo mateix (Crom, el vostre servidor) m’he donat compte que ja no m’atreu tant, ni molt menys, retornar al DVG com m’atreia abans; el DVG ha perdut atractiu per a mi, i siguent així, el decret sembla tenir poca utilitat…

En fi!! A vegades, la vida és així, i cal adaptar-se.

Per tant, declaro derrogat aquest decret. La vida continua, i al capdavall això té poca importància.

Llarga vida al Cosmos Stoer i a totes les webs que en formen part. Salutacions a tothom.
Crom el nòrdic.
Administrador stoer.

Robert Rastapopoulos, a l'hotel Palace de Xangai, a punt de rebre una visita inesperada; aquesta imatge és de l'àlbum "El Lotus blau" de Tintín (veure pàg. 34 d'aquest àlbum).

Benvolguts stoers, ara us mostraré un relat una mica diferent de l’habitual en els relats d’aquesta web.

Aquest relat (escrit de forma una mica enciclopèdia, i publicat originalment en la web “El Tupé del filòsof”, web que recentment té el nou nom de “El Tupé del periodista” i web que espero tornar aviat a penjar en la web, doncs ara estem fent reparacions), aquest relat en qüestió que ara ens toca no és pas sobre la vida de ningun heroi, sinó sobre la vida d’un malvat. I no em refereixo a l’Armando el pocavergonya; sinó a en Robert Rastapopoulos, senyor digne vist per fora, malvat profund vist per dintre.

Seguríssim que als fans de Tintín els sona molt en Robert Rastapopoulos (als qui no siguin fans de Tintín, els recomano de tot cor una visita als relats tintinaires, qui sap si potser no sabeu el que us perdeu, qui sap). En Robert R., un villà malvat, sense escrúpols i maquinador, qui, quasi sempre acompanyat dels seus sicaris, intenta fer el mal a costa de diferents sistemes (¿tot sigui per la pasta? ¿tot sigui pel poder? ¿tot sigui per la derrota del seu rival en Tintín?).

El següent relat que us explicaré, està escrit per mi, però basat principalment, si no totalment, en els escrits del genial Hergé, el creador de les aventures tintinaires (Duponds, Haddock, Tornassol, Milú, dr. Müller, Castafiore, Xang, Allan… tampoc m’oblido de vosaltres i de tota la resta de personatges, tingueu-ho present personatges “reals” de les aventures del noiet del tupé). Intentant jo com a un altre autor tintinaire que sóc d’ésser molt fidel al còmic, al principi de cada àlbum posaré el nombre de vinyetes (potser no calculat de forma estrictament correcta) en que apareix el villà Rastapopoulos. Insisteixo en que el nombre de vinyetes fa referència a Rastapopoulos realment, no a ningun altre tintinaire (ho sento, Tintín). Bé…

Ara crec que ja podem passar al relat tintinaire sobre Robert Rastapopoulos. Espero que us agradi. Salut!! Visquen en Tintín i el seu món!!

—————————————————————————————————————
—————————————————————————————————————

Robert Rastapopulos: una biografia “real”.

- Tintín a Amèrica (1 vinyeta).

En contra del que s’imagina generalment la opinió pública, en Robert Rastapopoulos no apareix per primer cop a “Els cigars del Faraó”, sinó a “Tintín a Amèrica” (en la pàgina 57). Al igual que els Dupond, en Rastapopoulos només apareix fugaçment, per primer cop, en una vinyeta solitària d’un àlbum. La meva opinió és que Hergé ja “calentava motors”, aleshores, per a històries posteriors, o això em crec…

¿Què se sap d’en Rastapopoulos si partíssim només de “Tintín a Amèrica”, fora dels còmics posteriors? En Rastapopoulos (més endavant en sabríem el seu nom complet: Robert Rastapopoulos) assisteix a un banquet en honor del Tintín i, com hem dit, se’l veu una vinyeta escassa, com de passada… I poca cosa més se’n pot dir. ¿Tindria en Rastapopoulos alguna cosa a veure amb el rapte immediatament posterior d’en Tintín en mig banquet? Qui sap… En tot cas, després, aquest banquet, interromput pel rapte a en Tintín, s’acaba de forma brusca, i el “dolent en la sombra” es suposa que se’n va anar a fer déu sap què, i no se sap res més d’ell de moment; la seva nissaga només ha començat…

(continua llegint …)

Benvolguts lectors (per pocs que actualment sembli haver-hi),

Informo només que la web “Tupé del filòsof” canvia de nom. En un primer moment se’m va passar per cap anomenar-la “Tupé del reporter”, però després, vaig decidir que rebria el nom “Tupé del periodista”. I aquest nom, almenys per ara, tindrà aquest portal d’aventures i desventures tintinaires i stoeres.

A curt plaç, espero canviar totes les característiques de la web amb el nou nom, i derrogar completament l’antic tot i tot allò que encara tingui vinculat a aquest mateix. Doneu-me una mica de temps xicots…

Bé, ara ja esteu informats d’això. Bona tarda, stoers.

Crom el nòrdic.

———————————————————————————————–

PD: Ets benvingut si ho desitges al Tupé del periodista.