La Stoa

Benvolguts stoers, us convido a llegir primer l’article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest “full de ruta” de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l’article…

.

—————————————————————————————

En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l’escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d’ells aguanta la respiració…

La institutriu o professora, des de dalt d’una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla:

- Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar – la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: – una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, allò que uneix a les persones i a la gent: l’AMOR.

Algú trenca inesperadament el discurs:

- Encara sort, professora, encara sort!! – diu un nen petit entre el públic, que era jo mateix: – Em pensava que anava a dir El Frikisme!!

- ¿E… el frikisme? ¿Has dit el frikisme? – diu la institutriu amb els ulls ben oberts, mentre els nens del voltant, després de posar cara extranyada uns segons, es petaven a riure sorollosament. Però la institutriu fa cara de pomes agres i es gira enrera cap a una de les profes, mentre diu en veu baixa:

- ¿Qui és aquest noi que parla d’aquesta manera tant… individual?

- M’han dit que és el Marquet. Dels Corbera. Un noi com a molt introvertit i com una mica excèntric.

- Doncs bé, senyora professora, ¿no li sembla que el que hauríem de fer, amb el Marquet, és proposar-lo per un suspens en l’evaluació?

- No és mala idea… Prenc nota de la seva suggerència.

I el dia va continuar…

I així va ser com es va donar a conèixer per primer cop als nois de la escola, adquirint el que alguns en diuen un tipus de fama, en Marquet, el noi que anys després en el futur seria conegut com l’Stoer primer, poeta, filòsof, escriptor, somiador i aficionat a la Coca-cola. Un noi més raro i curiós que un gos verd, modèstia a part…

I vet aquí un gos, i el conte ja s’ha fos; i vet aquí un gat, i el conte s’ha acabat.

—————————————————————————————

.

Aquesta història és un simbolisme sobre mi mateix com a persona, internauta i escriptor. A dir veritat, per si algú ho ha endevinat, l’acudit l’he basat en un “xist” de la Mafalda, el popular personatge de Quino (qui vulgui saber de quin acudit en concret, que el busqui ell mateix, i que tingui paciència i sort). De fet, he vulgut plasmar en un acudit (que potser esdevindrà immortal, com es sol dir) la meva persona, i, de pas, si he tingut sort, poder fer riure una mica al meu estimat públic. No hi ha hagut més pretensions.

I no crec necessari dir res més, fins al pròxim relat. A reveure, stoers i stoeres. Salut i sort.

(continua llegint …)

He rebut el següent text d’un email que m’ha enviat un amic meu. És lamentable. ¿Fins quan seguiran existint situacions com aquesta?

———————————————————————

JUDICI CONTRA EL CATALÀ

El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família
vam perdre un vol a l’aeroport de Girona en dirección a l’Alguer. El
motiu és que vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català. La
seva actitud prepotent i de menyspreu cap a la llengua i la nostra
insistència en que teníem el dret d’usar-la, va suposar la meva
retenció a les dependències de la Guardia Civil dins l’aeroport. Allà,
a més de constatar que a l’aeroport de Girona es deu poder parlar
qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre
geografia i filologia política, -Reconoce Vd. que Gerona està en
España?-, -Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de
España?- i quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat
res ni m’haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol
estava tancat i ens vam quedar a terra.

Vam haver de passar tot el dia a l’aeroport, comprar nous passatges a
una destinació molt allunyada de l’Alguer, la ciutat de Càller, a
l’altre punta de Sardenya, pagar una nit d’hotel -vam arribar a les 11
de la nit-, i llogar un cotxe per desplaçar-nos a l’Alguer, on teníem
reservada una habitació que també vam haver de pagar.

En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria
de Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una
citació com a acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a
Santa Coloma de Farners. Es tracta d’un judici de faltes per
“desordenes públicos”.

Lloc: Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3
Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners

Data: 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores

Benvolguts stoers i stoeres, us donc la benvinguda a “Amb R de Relat”, el nou portal del Cosmos Stoer, que tractarà d’afegir relats, refranys, sentències, i diversos tipus de frases curtes, que poques vegades superaran els 150 caràcters de longitud.

Aquest portal admetrà participacions d’altres usuaris i, per descomptat, estarà subjecta a les lleis del Cosmos Stoer, especialment les de la Constitució Stoera.

Idealment, intentarem afegir-hi missatges tots els dies (en cas que fos possible seria l’enhorabona). L’objectiu serà, almenys, posar un missatge durant quatre dies de cada cinc. No cal dir que això significa que us recomanem llegir aquesta web cada pocs dies per trobar-hi sorpreses.

Us espero veure-us (és un dir) a Amb R de Relat. Salutacions cordials, stoers!!